Objectius

El reconeixement mèdic, institucional, general, i per les Administracions públiques -i concretament la de la Generalitat de Catalunya- de la malaltia anomenada Síndrome de Fatiga Crònica (Chronic Fatigue Syndrome o CFS) o Encefalomielitis Miàlgica (Myalgic Encephalomyelitis o ME).
Possiblement som l'únic país europeu que no disposa d'aquest necessari -i humanitari- reconeixement, i si no quan menys, estem a molta distància de països com Anglaterra o França. La manca de reconeixement implica problemes assistencials mèdics greus i, sobre tot, perjudica el dret constitucional del malalt a la garantia d'una digna qualitat de vida i a la dignitat personal: es genera incredulitat i incomprensió mèdica, que es trasllada a la familiar, laboral i, en general, social. Alienació i patiment inhumà del malalt com a resultat. Actualment es produeix una deficient, i fins i tot temerària, informació als afectats, com és considerar la malaltia com d'origen psicosomàtic. Cal la difusió urgent i gratuïta de correcte informació científica a metges d’assistència primària, i d’altres especialitats, i de tots els departaments adients de tots els Hospitals tant públics com privats, per garantir un adequat coneixement de la malaltia i, una adequada atenció mèdica i sanitària als afectats.

• Elaboració urgent de dossier informatiu i divulgatiu, per a metges i també per a afectats i familiars.
• Fer una Guia de com afrontar el diagnòstic i simptomatologia de la malaltia.

Cal Crear un Grup de control de la SFC/EM depenent de les Autoritats Sanitaries de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de metges i científics interessats en la malaltia de centres tant públics com privats.

La creació de "Unitat/s assistencial/s de la SFC" per a la diagnosi, tractament, ajut i suport als afectats i familiars, garantint-se així l’adequada atenció física, psicològica i per a la integració social dels afectats. Serien els únics centres reconeguts per la Generalitat de Catalunya com a competents per a diagnosticar administrativament la malaltia, a la vista de l'actual inexistència de marcadors biològics objectius -tant causals com d'efecte- (i que permet diagnòstics incontrolats, arbitraris i científicament incerts).Així, s'estalviarien despeses assistencials, doncs es garantiria un diagnòstic i tractament correcte i, s'evitarien els estudis innecessàriament reiterats per diferents centres públics que actualment es produeixen. Les Unitat/s assistencial/s, sota la direcció del Grup de control de la SFC, hauran de desenvolupar les tasques:

• La creació i aplicació d'un protocol mèdic homologat de diagnosi i tractament, per tal d’evitar la incorrecció dels primers i, tractaments completament ineficaços i fins i tot temeraris o flagrantment perjudicials pels afectats.
• La revisió de tots els diagnosticats i afectats conforme a aquest protocol mèdic.
• La creació d’un cens d’afectats general de Catalunya i, l’elaboració de les oportunes estadístiques informatives que hagin de servir per col·laborar en la investigació i curació de la malaltia, així com la incidència i prevalència social de la mateixa.

La creació d’un Grup oficial d’investigació de la SFC, format metges i científics interessats, depenent de les autoritats sanitàries administratives i públiques de la Generalitat de Catalunya, i les privades que vulguin participar que, relacionats amb les institucions mundials que estudien la SFC, haurà de permetre:

• L’aplicació immediata de tractaments en proves o definitius que es vagin descobrint, mitjançant la creació dels adients grups de control sanitari i en la/les unitat/s assistencial/s.
• El trasllat a metges i malalts, de forma regular, d’informació degudament acreditada evitant intromissions no científicament acreditades i, d’informacions completament errònies, alarmistes i contraproduents.
• L’efectiva investigació de tractaments definitivament curatius, o quan menys pal·liatius.
• L'assistència garantida de les autoritats sanitàries catalanes als diferents congressos internacionals que, regularment, es celebren.
• Garantir la constant actualització de la informació sobre la malaltia a malalts i metges.

Cal el reconeixement administratiu, per part de les Autoritats Sanitàries, de la SFC/EM com una malaltia que, en determinats casos que determini amb exclusivitat l'unitat assistencial, pot provocar invalidesa o incapacitat professional. Cal cridar a Fundacions privades, empreses, a les autoritats sanitàries, administratives i públiques de Catalunya a què proporcionin un suport econòmic correcte de tots els projectes i de l'assitència sanitària als malalts.